EXPOSICIONS - COL·LECCIONISME - CONFERÈNCIES - CORAL - TALLERS I CURSOS - AVISOS - HEMEROTECA
 
 
 
Vols fer-te soci ?
 
Grup Rauxa


GRUP RAUXA - Altres informacions

LA VEU.-

 

Per un actor amateur, i pel que és professional també, la veu és el principal medi de comunicació amb l’espectador.

 

És cert que moltes vegades el cos, a dalt d’un escenari, també comunica sentiments que al públic. Quan dic el cos també hi entren els braços, les mans, la cara, o sigui tots el moviments necessaris per acompanyar o donar més força a la veu, el que s’està dient, el que s’està transmeten al públic, sigui un paper còmic o dramàtic, dóna igual.

 

Si el guió d’una obra de teatre no arriba clarament al públic, malament. El públic no pot perdre ni una paraula del que està dient l’actor o l’actriu. La dicció ha de ser molt clara, no és pot dubtar ni un moment del que ha dit, si no és així el públic li serà difícil poder seguir el fil argumental, i això no pot ser. Un director no ho pot permetre, no ho ha de permetre.

 

Assajant en diferents obres, moltes vegades he fet repetir paraules i frases, per no haver-les sentit bé per una dicció dolenta, amb això he tingut molta cura, no n’he deixat passar ni una. Això sí, sempre he explicat als actors el perquè els faig repetir, és necessari que s’expliqui, que s’entengui i finalment que es practiqui.

 

Quantes vegades hem vist una pel·lícula espanyola i hem comprovat que la dicció dels actors és tant dolenta, que a vegades no saps el que han dit. I són actors professionals! Sincerament no entenc com els directors no els diuen res i no els fan repetir l’escena una altra vegada. O tenen mala dicció o parlen tant baix que és impossible entendre’ls. En una pel·lícula espanyola, saps molt bé quan un actor ve del món del teatre o ve del món del cinema. L’actor de teatre sempre o quasi sempre entendràs el que diu, en canvi el de cine la seva dicció i expressió té molt que desitjar.

 

Ser un actor o una actriu no li val solament tenir una bona figura i tenir una bellesa, ha de tenir alguna cosa més. Per l’espectador una vegada ha vist els ulls blaus o verds, els cabells rossos o negres, les cames llargues de la protagonista femenina i els bíceps, el tors nu, els ulls blaus o verds del protagonista, el que espera és una bona interpretació i que transmeti al públic el caràcter del seu personatge i tot això ha de passar per l’únic i principal medi de comunicació que és, la veu.

 

 

Normalment els actors que han triomfat venen del món del teatre, perquè el teatre és la màxima expressió artística de la interpretació, és on es forma tècnicament la seva expressió, on ha d’experimentar la seva creativitat, on ha d’aplicar els procediments bàsic de qualsevol actor o actriu.

Francesc Fàbregas (17-5-2011)