GRUP RAUXA - Altres informacions

TOT RECORDANT L’AVENTURA D’UNA OBRA DE TEATRE.-

Quanta fantasia, quanta vida, quantes xerrades entre nosaltres; quantes il·lusions desgranades en els assaigs; quants nervis a dalt de l’escenari; quina alegria una vegada acabada la representació; que divertit quan ens expliquem les pífies que hem fet; que divertit quan ens diem el que ens han dit les persones que han assistit a la representació; les felicitacions rebudes; la conclusió de tant de temps de treball, d’estudiar, de l’aprenentatge del personatge a representar; les rialles de quan algú s’equivoca.

Aguantar les exigències del director en una frase, en una escena; en no saber-se el paper; l’angoixa de saber si estàs o no a l’altura del paper; de si ho faràs bé; i de tantes altres coses... Però que et queden molt gravades, t’ho has passat tan bé... gaudeixes tant d’aquests moments... que no voldries que allò no s’acabés mai, perquè cada obra que es reparteix es una nova història, és un tornar, es tornar renovar la il·lusió amb alguna cosa més.

Una veritable aventura que comença el dia que es reparteixen els papers de l’obra de teatre. Els moments de reunió per assagar aquesta obra de teatre, quan et trobes amb els teus companys de repartiment i es transmet, mútuament, l’alegria de començar conjuntament aquesta nova aventura.

Una aventura és memoritzar el paper que t’ha tocat fer, donar-li vida, fer-lo creïble, està a l’altura del que el director vol i espera de tu, i el més important tenir il·lusió i està content de formar part del grup que tirarà endavant aquesta aventura, aquest esdeveniment.

Aventura és l’angoixa que sens quan fas una assaig sense haver estudiat el paper, que et cridin l’atenció i dius que sí, que ja estudiaràs, que no has tingut temps, quan saps que és mentida i que ningú s’ho creu i veus que tens un problema i comprens que t’hi has de posar encara que només sigui pels companys de repartiment.

Aventura és quan s’acosten els dies de la representació i veus que si no ti poses seriosament amb els cinc sentits faràs el ridícul, que no et toca més remei que demanar al director poder assajar més temps perquè vols tenir mes seguretat en tu mateix, perquè realment no la tens.

Aventura és el dia de la primera representació, que no tens seguretat de res, que no saps ni quina és la primera frase que has de dir, que tens ganes d’anar al lavabo, que tens tos, la boca seca, les cames et tremolen i encara que t’apuntin el moment que has de sortir no tens la seguretat de res i creus que si surts amb el peu dret tindràs sort, o realment no penses ni amb això.

Aventura és quan estàs en escena i maleeixes aquell tros que no hi vas donar la importància que et deia tenia el director. Altres escenes que sí tens seguretat però que veus que el teu company no té, que es salta el guió, que està perdut, que improvisa i ja no saps com continuar fins que torna a encaminar l’escena, moltes vegades amb la teva ajuda. Els moments en que domines el guió, la composició del personatge i gaudeixes de la interpretació que estàs fent, perquè ets sents segur, domines l’escena i et sent omnipotent. I quan tot això acaba vol dir que ha acabat l’obra de teatre. L’aventura ha acabat, i només et queda esperar que en comenci un altra.

Francesc Fàbregas (24-8-2011)