EXPOSICIONS - COL·LECCIONISME - CONFERÈNCIES - CORAL - TALLERS I CURSOS - AVISOS - HEMEROTECA
 
 
 
Vols fer-te soci ?
 
Grup Rauxa


GRUP RAUXA - Altres informacions

 

MEDIS DIFERENTS, ACTUACIONS DIFERENTS.-

 

La persona que vol ser actriu o actor, ja sigui de forma amateur o professional, ha d’estudiar tècniques de la interpretació i ha de posar-les en pràctica en qualsevol possibilitat que tingui, ja sigui en la mateixa escola on vagi o en algun grup amateur.

 

Els diferents medis que hi ha per poder exercir la interpretació, són, principalment, la ràdio, televisió, cinema, doblatge i teatre. No parlo del circ i de l’òpera i d’altres medis que s’escapen de qualsevol possibilitat d’un amateur.

 

La ràdio ha canviat molt pel que fa a poder interpretar ràdio novel·les, amb l’aparició de la televisió, les emissores de ràdio s’ha dedicat, principalment, a altres temes d’actualitat i debats de política, esports, cultura, música, etc.. Potser que hi hagi algun programa de poesia o de lectura de narrativa. No obstant això, s’ha de tenir en compte que les persones que escolten ràdio, són persones que no estan exclusivament assentades sense fer res, només escoltant el que diuen, sinó que faran feina i la ràdio els serà un motiu per escoltar alguna cosa, mentre estan fent algun treball. No vol dir que sempre sigui així, però generalment ho és.

 

Pel que fa a la televisió i el cinema, la interpretació té les seves tècniques diferents a les del teatre i ràdio. La interpretació en aquest medi ha de ser molt natural i més quan hi ha primers plànols. Els moviments han de ser més lents, més acurats, no és adequat fer moviments bruscos o exagerats, a excepció que l’escena que es gravi així ho requereixi o el director ho vulgui. En general les escenes un pel més lentes, la imatge és el principal, per tant la càmera, generalment, es recrea en l’acció del que està passant, o en les cares dels seus protagonistes. La interpretació dels personatges han de ser molt convincents, no qualsevol actor o actriu pot interpretar qualsevol paper, moltes vegades el seu físic l’encasella a un tipus de papers. Alguns actors han aconseguit sortir i trencar aquest encasellament, però no tots n’han sortit airosos, la majoria de vegades n’han sortit malparats.

 

En el cas d’amateurs és difícil poder fer televisió o cinema, no hi ha possibilitats pels actors amateurs a excepció que puguis entrar en algun càsting que es faci, tenint en compte que se’n fan molt pocs i que es presenten gent molt preparada i altres que tenen els seus amics o influències més o menys previstes.

 

El doblatge és un altre camp bastant tancat i difícil de poder-hi entrar. Hi han professionals molt bons que ja tenen una gran trajectòria, una gran experiència i que fan una labor d’interpretació molt acurada i de gran qualitat. En aquest medi la interpretació ha de ser un pel exagerada per poder donar vida al personatge que es veu a la pantalla. En aquest medi has de dominar no solament el doblatge en sí, que és difícil, per mil·limetrar quan has de començar i quan has d’acabar una frase, sinó cronometrar i saber quan has d’anar més de pressa o més a poc a poc, per coincidir quan l’actor o actriu tanca i obra la boca. Has d’escoltar la versió original vàries vegades per poder interpretar en sec i de sobte només assajant una mica, per poder donar el to i la interpretació adequada a l’escena que se està doblant. Tot això és molt difícil, no tothom ho pot fer. En aquest medi no solament és important la tècnica que abans he comentat d’interpretació i de dir la frase en el temps exacte de l’original, sinó que el més important és la dicció. La dicció ha de ser perfecte. La dificultat que té aquest medi és molta, requereix una gran preparació i uns elements que no tothom té.

 

Finalment arribem al teatre, el medi artístic d’interpretació més important, el més genuí de tots, el que mai desapareixerà, sempre serà vigent, no pot ser substituït per res la presència de l’actor davant l’espectador, davant un públic. Això, com he dit moltes vegades és el màxim exponent de l’art escènic. El teatre és cultura en majúscules, crec que totes les persones que surten a actuar en un escenari, a part de tenir una valentia, considero que són éssers privilegiats per poder representar una ficció que no els és pròpia, però que la defensen i l’interpreten amb molta dignitat, que els fa ser uns altres éssers, que dominen i que traspassen els sentiments que té aquell personatge, al públic que l’està observant atentament, i per tant els fa participar d’aquells sentiments amb els raonaments que proporciona el guió.

 

Transformar-te en un personatge de ficció no és fàcil, com qualsevol treball ens hem d’esforçar per poder vendre un producte o per poder encarrilar un afer. Per exemple, ser un bon comercial pot ser, moltes vegades, un bon actor i emfatitzar tot el que està venen, ja sigui un terreny, una casa, un cotxe, una colònia o roba, ha d’interpretar el seu paper d’acord a com és el comprador per fer-li entendre que sense aquell producte li serà difícil viure en la societat que l’envolta.

 

D’això també en saben molt els que fan publicitat. Encara que a la vida tots hem d’actuar, ja sigui en la vida privada com en el lloc de treball que desenvolupem, i de ben segur que ho fem molt bé.

 

Francesc Fàbregas (4-5-2011)