GRUP RAUXA - Altres informacions

ELS ACTORS D’UN GRUP DE TEATRE AMATEUR.-

És cert que cada vegada més hi ha persones que els agrada estar en un grup destinat a la cultura, i concretament al teatre. Hi ha moviments de persones de totes les edats que els agrada i volen pertanya a un grup teatral. Això passa en el Masnou i en qualsevol altra població, crec es bastant generalitzat.

També és important que en el Masnou hi hagi una escola de teatre destinat, principalment, a joves, que ja fa anys està funcionant a l’Associació Gent del Masnou, això ajuda a fomentar possibles actors que crearan els seus propis grups o s’inscriuran als grups que ja funcionen.

Durant el temps que he fet de director, se m’ha presentat persones que volien formar part del grup de teatre on estava. He dit moltes vegades, que tots tenim les nostres limitacions, tots. En el món del teatre amateur ja siguin actors, actrius, tècnics, apuntadors, traspunt, directors, etc, tots tenim les nostres limitacions en la nostra feina, arribem a on arribem i no hi ha més. També és cert que la tenen els professionals, però compten amb unes tècniques que han après en una escola dedicada a cada un dels apartats, i per tant el seu ofici el dominen millor que els amateurs, encara que a vegades he vist alguna obra de teatre que la interpretació te molt que desitjar, ja sigui per culpa dels actors o de la direcció. Algunes obres de teatre s’han fet millor pels amateurs del Masnou que no els professionals del teatre de Barcelona, si més no, els grups de teatre del Masnou no tenen res que envejar amb els professionals de Barcelona. Sempre parlo en general ja que hi ha hagut de tot.

Com a director de teatre amateur del Masnou, he exigit sempre el millor de cada actor o actriu. Aquesta sempre ha estat la meva principal batalla en els assaigs d’una obra de teatre. El que passa és que hi ha un moment que ja no pots exigir més, perquè com he dit abans, tots tenim els nostres límits i quan hem arribat a aquest límit vol dir que has tocat sostre i que ja no pots demanar res més, o ho deixes està fins on hem arribat o canvies  la composició del personatge cap una altra direcció per si tens més sort, en qualsevol cas sempre me n’he sortit, gràcies, també, a la bona disposició dels actors de que he disposat.

Com han de ser els actors? Dúctils, que tinguin el màxim de registres possible i per sobre de tot una bona dicció, el públic ha d’entendre molt bé tot el que es diu a dalt a l’escenari, el guió és la base d’una obra de teatre, el públic està molt atent al guió, el segueix i per tant li ha d’arribar amb tota la precisió possible.

Hi ha actors amateurs, a l’igual que els professionals, que el seu principal registre serà el dramàtic, altres que serà el còmic i altres que quedaran el mig del dos. En qualsevol cas sempre has de tenir en compte aquests registres que són importants a l’hora de repartir una obra de teatre.

La ductilitat d’un actor, es fa difícil d’ensenyar, això ja es porta a dintre de cada un, és el seu caràcter, la forma de ser de cada persona, en definitiva la seva personalitat. Quasi bé diria que d’acord amb la personalitat que té cada un a la vida, en el lloc de treball, en les seves amistats, etc., quedarà reflexat a dalt de l’escenari de com és i serà, com actor o actriu, del que pot donar de sí, només cal donar-li un paper adequat a aquesta personalitat i li serà fàcil per a ell interpretar el personatge donat, i pel director explicant-li correctament com vols que sigui aquest personatge i estan a sobre d’ell per retocar certes escenes, reaccions, moviments, tons de veu, etc., sortirà un personatge creïble, ben interpretat, que gaudirà interpretant-lo i, el que és més important, gaudirà el públic.

Francesc Fàbregas (any 2011)