CRÒNICA DE L'OBRA DE TEATRE
"TOC - TOC"
5 i 6 de juliol de 2014, a l'Espai Escènic Ca n'Humet
Adaptació d’una obra de teatre de Laurent Baffie
Adaptació: Francesc Fàbregas
REPARTIMENT
FRED Síndrome de Tourette JOSEP A. FERNÀNDEZ (JAF)
CAMILO Aritmomania JOSEP DUCAT
BLANCA Nosofòbia- Neteja CRISTINA SAGRÉ
MARIA Tocs de verificació CARME DURAN
LILÍ Palilàlia (Repetició) NONNA SOLER
PEP Simetria i ordre RAMON RAVENTÓS
L’AJUDANT GEMMA MERCADER
EQUIP TÈCNIC
Escenografia RAUXA i Ajtem
Realització del cartell Cristina Sagré
Fotografia Cristina Sagré
Gravació DVD Toni Mora
Llum i so Francesc Rossell
Maquillatge Crfistina Gomila
Apuntadores O.Galvany, M. Castellana i P.Rosés
Ajudant de direcció Olga Galvany
Col·laboren Joan Sagré i Marcel Cid
El nostre agraïment al Centre de Salut Mental d’Adults del
Maresme Sud (El Masnou)
Director Francesc Fàbregas
EL PRINCIPI.-
El dia 3 de setembre, vaig reunir als actors i actrius que sortirien en aquesta obra de teatre. Vam estar parlant de l'obra que al meu entendre no era un gran guió, ni molt menys, comparant-la amb l’obra que havíem acabat de fer, "El sopar dels idiotes". El guió era fluix, però, l'important d'aquesta obra de teatre eren els tocs dels personatges, i les seves reaccions i confrontacions entre ells. Que quedés definit el personatge era molt important. Havia de resultar una simfonia de tocs i de situacions entre ells ben orquestrada. Havien de tenir seguretat en el guió per poder estudiar i practicar bé els tocs de cada un a dalt de l'escenari i així escenificar un festival de diferents personatges. Ho van entendre.
El primer assaig va ser el dia 17 de setembre. Vaig dividir l'obra en sis escenes. Cada escena era diferent a les altres, ja sigui per la situació dels personatges, els seus moviments, les seves accions davant algun problema i les reaccions per ajudar-se uns als altres. Al començament estan assentats en unes cadires darrera una taula, en mica en mica van avançant fins que l’escena final es situen, es mouen i parlen davant l’escenari, directament al públic que es quan descobreixen que en algun moment han superat el seu toc.
Hi van haver canvis d'actors al cap d'un mes i mig i això va ser molt dur. Dos d'ells van deixar l'obra perquè no podien venir als assaigs tal com havia de ser. Al ser una obra que els sis personatges estan sempre en escena, és una dificultat afegida que potser no vaig tenir en compte a l’inici. Això volia dir que als assaigs sempre hi havien de ser tots sis, si falta un personatge en un assaig encara podem tirar endavant, però dos no pot ser, no es pot assajar en certa qualitat, per tant es fa molt difícil. Vaig haver de buscar dues persones més un actor i una actriu jove, els vaig trobar tot i em certes dificultats. Quan semblava que tot ja podia funcionar aquest nou actor es va posar malalt i no tenia la seguretat de que podés continuar, estàvem a la corda fluixa. El que vaig fer va ser demanar retardar tres setmanes més la nostra actuació a Ca n'Humet, ara el dia de l'estrena passaria al dia 28 de febrer i el diumenge dia 1 de març.
Sense donar-nos compte ens vam trobar a sobre les festes de Nadal, un altre problema, ja que enguany perdíem el dimecres, dijous i divendres. Però era igual havíem de tirar endavant, era una obra molt bona que valia la pena representar. Quan les coses es van posar més difícils, amb la moral baixa, vaig redactar un correu electrònic que vaig enviar a tots els que formàvem part d'aquesta obra, que els animava a continuar d’una forma decidida i segura.
Vam tenir més inconvenients, més problemes de malalties i operacions, semblava que no pararíem mai, però amb entusiasme per part de tots, vam tirar endavant saltant-nos tots els inconvenients que van anar sorgint, no podíem parar, havíem de resoldre-ho tot i tirar endavant.
La veritat haig de dir que ha estat l'obra de teatre més difícil que he dirigit, no m'ho pensava, com podia ser? No vaig mesurar que era una obra de teatre en que els sis personatges dels set que surten, sempre estaven en escena, per tant era un inconvenient a l'hora d'assajar, ja que sovint faltava algú o inclòs dues persones. Jo que al principi vaig ser molt dur en aquest aspecte, en el sentit de que si faltava algú no es faria l'assaig, vaig haver de claudicar. Si algú no podia venir, ja tenia a dos bons amics del teatre que venien a suplir el que faltava, perquè no podíem deixar d'assajar, havíem de tirar endavant i fer les modificacions que cregués oportunes i els mateixos companys ja l'informarien en el proper assaig. No es podia parar teníem el temps just i s'havia de perfeccionar els moviments, la dicció, concretar el personatge i altres elements que formen part d'aquesta obra de teatre. No era fàcil però s'havia d'assajar molt bé per tenir molta seguretat en els diferents punts que requerien una rapidesa per anar a buscar la rialla del públic, on els Tocs de cada un es feien més evidents. Tot això no es gens fàcil, però s'havia d’aconseguir, faltaria més.
Els assajos van anar seguint a bon ritme, assajàvem els dilluns, dimarts, dimecres i dijous, quatre dies a la setmana, era l'única forma d'aconseguir aquest seguretat que volia tinguessin.
ESCENOGRAFIA.-
Des de sempre que a mi em costa l'escenografia, tinc dificultats en saber que hi ha d'haver, sí que sé el mínim de necessitats, però no sé com fer-ho, sóc molt talòs. Per tant vaig consultar a l'amiga Olga perquè m'ajudes ja que a ella si que li agrada i sap com fer-ho. Em va ajudar per posar el mínim necessari que es el que a mi m'agrada. Ho vam aconseguir, em va donar idees per posar-les en pràctica. Posaríem sis cadires, que eren les que necessitàvem per la sala d'espera del psiquiatre, i darrera un moble per fer la separació de la sortida de l'ajudant del doctor, i al mig de les cadires i tauleta. Perfecte amb el mínim de coses ja passàvem.
PROPAGANDA.-
Bé la Cristina, com sempre, es va cuidar del cartell seguint el mateix estil dels que havíem fet fins ara. De la pancarta me'n vaig cuidar jo. La Cristina també es va preocupà de fer propaganda pel facebook.
REPRESENTACIONS.
El dissabte dia 28 de febrer de 2015, es va fer la primera representació a Ca n’Humet, vam tenir molt de públic, es van vendre 130 entrades, això està molt be, hi havia molt de caliu. Es van produir alguns errors a dalt de l’escenari que van anar resolent correctament.
El diumenge dia 1 de març es va fer la segona representació, aquest dia es van vendre 150 entrades, això va estar encara molt millor, es veia ple i el públic del diumenge és molt més agraït que la del dissabte. El públic va riure molt i tots ens ho vam passar molt bé.
Ens ha quedat a tots un molt bon record.
Francesc Fàbregas
