EXPOSICIONS - COL·LECCIONISME - CONFERÈNCIES - CORAL - TALLERS I CURSOS - AVISOS - HEMEROTECA
   
 
 
 
Vols fer-te soci ?
 
Grup Rauxa


GRUP RAUXA - Obres de Teatre

EL NOM.-

 

Ara farà un parell d'anys vaig anar a veure l'obra de teatre "El Nom" en el teatre Goya de Barcelona. Me l'havia recomanat una persona que li agrada molt el teatre i en veu molt, per tant hi vaig anar predisposat que seria una bona obra.

 

L'actor principal i director era en Joel Joan. Efectivament l'obra considero que està molt ben escrita amb uns finals que no esperes. Dic finals perquè hi ha coses que no te les esperes, et sorprenen perquè es crea un problema i es resolt d'una manera que el públic no espera. Té un suspens que manté el públic interessat amb el que està passant a dalt de l'escenari.

 

Això és sempre interessant, el públic se l'ha de mantenir despert i que estigui pendent del que està passant a dalt de l'escenari, si el text és bo i la interpretació és bona i adequada al text, l'èxit està assegurat. El públic sortirà content i satisfet perquè haurà vist una obra de teatre bona i ben interpretada. Això no es troba sempre, un text com aquest només surt de tant en tant.

 

La dificultat que tenia era trobar el text d'aquesta obra perquè no estava editada. Hi ha en facebook dedicat al teatre amateur i allà vaig posar que la buscava per si algú la tenia. Un grup em van contestar que sí i per correu electrònic me la van enviar. Els vaig preguntar com l'havien obtingut i em van dir que havien anat a França que allà si estava editada, la van compra i un persona els hi va traduir. Molt ben pensat.

 

Com que Ca n'Humet té un conveni amb l'SGAE de tot el que es fa al teatre, vaig fer la petició per poder-la representar el 2016. La contesta va ser que no la podia fer perquè estava amb exclusiva, que en tot cas em podia posar en contacte amb Focus perquè ells ho demanessin als autors si ens la deixaven fer com a teatre amateur. Així és va fer i la resposta va ser que sí, que els autors ens la deixaven fer. Vaig estar molt content, podíem fer-la sense tenir cap problema. Només em van posar una condició que el text fos la traducció que havia fet en Jordi Galceran. Focus me la va enviar i ara tenia el text exacte de l’obra que havia vist.

 

El mes de setembre ja ens vam reunir per començar els assaigs i parlar de cada un dels personatges, com eren i com havien de ser representats per aconseguir el clima de tot el text. La veritat és que no era fàcil però els actors que vaig triar m’ho van fer molt fàcil.

 

ELS ACTORS.-

Quan vaig decidir posar-la en marxa, ja tenia els actors triats. El xulo en Josep Ducat, ho va fer molt be de taxista en el "Toc-Toc", per tant m'anava molt bé. La Cristina Sagré la mestressa de casa, sobre tot pel seu discurs final de l'obra que ha de ser d'envergadura amb el to i ella m'ho dóna de sobra, per tant estaria esplèndida. El amo de la casa o el marit de la Cristina havia de ser en JAF, el paper crec li anava perfecte tant és així que des de el primer assaig ja va fer de Pere, poca cosa li vaig haver de dir. L'Anna la dona del xulo em va semblà que la Gemma Mercader donava el to que volia d'aquest personatge, havia de ser una executiva important amb força en certs moments, ella ho podia fer, n'estava segur i així va ser. En quan al paper d'en Claudi em van recomanar a en Paco Celma, per tant vaig parlar amb ell i em va dir que sí, el primer dia li vaig explicar com era aquest personatge i com el volia, ho va entendre. Només tenia una pega que era que parlava baix i molt de pressa. Li vaig explicar que havia d'anar més a poc a poc per tal de que l'entenguessin les persones que estiguessin a l'última fila del públic i també que era molt important que el guió s'entengués perfectament i amb especial atenció al seu discurs final que era molt bonica, tota una declaració d'amor que m'agradava molt. Sincerament no li vaig haver de repetir ho va entendre perfectament i al final de cada assaig que faig una mica d'explicació de com ha anat li dic sempre que perfecte i no solament el felicito jo si no que a vegades també ho fan els seus companys, sobre tot els que el coneixen perquè sabien que està fent un gran esforç.

 

Tenia a la meva disposició uns molt bons actors i actrius que van demostrar en els assaig que es podien fer coses molt interessants i importants. Tenia molta sort.

 

ELS ASSAIGS.-

A l'igual que sempre el primer assaig explico com són els personatges. Cada un d'ells hi dedico una estona, uns potser més que uns altres, però en definitiva es perquè vegin el que vull i espero d'ells, encara que el text de cada un marca molt be com són, però sempre es bo poder explicar com és cada personatge o almenys a mi m'agrada fer-ho.

 

Una vegada explicat comencem a assajar per escenes dividides amb anterioritat. El que vull d'aquests primers assaigs són els moviments que ha de fer cada un i que se'ls apuntin per tal de que ho tinguin present sempre. Aquesta obra la vaig dividir en cinc escenes. Com que l'escena cinc que es la final, és bastant complexa pels discursos que hi ha en tres personatges, la vaig deixar per més endavant però les quatre primeres escenes si que les vam fer tot apuntant els moviments que els vaig indicar havien de fer.

 

La veritat és que haig de dir que tothom va agafar el seu personatge a la primera. Des del primer assaig que vam fer una vegada concretats els moviments, va ser fantàstic, poca cosa havia de dir. El que feia era canviar les coses que no em semblaven bé o que es podien millorar per donar més convenciment al que es deia o el que es pretenia dir. Fantàstic.

 

Assajàvem els dilluns i dimecres, i els divendres fèiem repàs dels discursos que es deien al final de l’obra o simplement el diàleg entre els dos cunyats que sempre s'estaven barallant. Era convenient assajar-ho a soles per estar més tranquils i perquè ningú estés d'espectador, només l'actor o l'actriu i jo, ningú més, és millor.

 

Havien passat les festes de Nadal i Any Nou i els assaigs anaven molt bé, tothom estaven dins el seu paper, això em va deixar molt tranquil. Efectivament la Carme Duran tenia raó quan em va dir que tenia un grup de persones molt bones i que podia fer amb elles el que volgués que de ben segur que ho aconseguiria.

 

Vam anar a assajar a Ca n'Humet el dimarts de la mateixa setmana de la representació. Després d'omplir una mica l'escenari amb el sofà, la taula i les cadires, vam començar l'assaig de tota l'obra. Vam quedar tots sorpresos la vam assajar tota, només amb algunes petites interrupcions. Mai havia succeït això. Les distàncies que tenim a la Calàndria són diferents de les de l'escenari, però aquesta vegada va anar molt bé, tots ells es van adaptar molt a les distàncies i com se sabien molt bé el paper, va anar fantàstic. Vam sortir tots molt contents per la seguretat que tenien.

 

ESCENOGRAFIA.-

Aquest és el meu punt fluix, volia molt poca cosa a dalt de l'escenari. El fons negre que dóna la cortina que hi ha, el sofà, una taula amb cadires, al fons a l'esquerra dues llibreries que teníem i a la part dreta al fons un moble amb el telèfon que també jugava. Per mi era suficient encara que a algú li semblava que hi hauria d'haver alguna cosa més. Crec que d'acord amb el text d'aquesta obra que hi ha molt moviments dels actors d'un costat a l'altre, era necessari no hi hagués gaires coses pel mig, per tal de que es poguessin moure millor i amb més tranquil·litat. El que jugava era l'espai del centre a l'esquerra i la taula a la dreta de l'escenari. Per mi era suficient. En Marc Panal ens va ajudar molt en aquest tema.

 

PROPAGANDA.-

Com sempre la Cristina Sagré és la que te les idees de la propaganda. Em vam estar parlant un dia i li vaig indicar el cartell que havien fet a Barcelona per si li servia, però em va dir que no, que en tenia un altra de pensat més bonic. Me'l va ensenyar i efectivament em va agradar, era els actors assentats en un sofà i fer la fotografia per la part del darrera del mateix. La vaig trobar original i desenfadada, per tant li vaig dir que endavant, que ella mateixa i un dia es van posar d'acord i la van fer. El sofà ens el va deixar AJTEM i la fotografia la va fer en Joan Carles Alandete, col·laborador nostre que sempre ens ajuda.

 

Una vegada la fotografia feta la mateixa Cristina va realitzar el cartell amb el mateix estil que fem sempre, marca Rauxa. També van fer una fotografia de cada un d'ells, això em serviria perquè quan obris l'esdeveniment pel Facebook, pogués anar omplint explicacions de cada un d'ells a part del cartell i altres explicacions que cregués oportunes.

 

Jo, com sempre, em vaig cuidar de la realització de la pancarta per penjar-la al balcó de la Calàndria. Aquesta vegada hi vaig fer posar la foto del cartell pel que fa al sofà i als actors. Va quedar molt original, va agradar a tots, ja no es veien solament lletres hi havia també un imatge que sempre queda més vistós.

 

REPRESENTACIONS.-

Las representacions van ser el dissabte dia 5 i el diumenge dia 6 de març. El dissabte hi havia unes 130 espectadors i el diumenge uns 160 aproximadament, per tant l'entrada va ser molt bona, el que dóna un acolliment per part del públic per la feina que representa memoritzar i interpretar una obra de teatre. Tots vam estar contents de la rebuda que vam tenir. Durant dues hores i cinc minuts que durava tothom estava pendent del que passava a l'escenari.

 

La interpretació només puc dir que impecable, van donar una lliçó del que és una interpretació. S'ho sabien de memòria i per tant tenien una seguretat en la interpretació de cada un dels seus personatges. Tots van estar formidables, van traspassar al públic totes les seves angoixes, les seves discutides, el seu mal humor, el seu bon humor i en una part final que va deixar sorprès al públic amb la revelació que va fer en Claudi que capgira a tota la família. Cal dir que quan en Claudi acaba explicant la història del seu amor amb la Rosa, vaig començar un aplaudiment que va seguir el públic incondicionalment, però quan van marxar de l'escenari en Claudi i l'Anna, el públic mateix va aplaudir amb ganes. També va passar el mateix quan la Cuca fa la seva gran explicació final que deixa a tota la família al descobert, també hi va haver un aplaudiment generós i no cal dir que en Vicenç en la seva explicació final també ho van fer.

 

Gràcies a tots per la vostra participació.

 

El Masnou, 10 de març de 2016.

 

Francesc Fàbregas Cardona