GRUP RAUXA - Altres informacions

REPARTIMENT D’UNA OBRA DE TEATRE.-

La convocatòria de les persones elegides per sortir a una obra de teatre, ja és tot un esdeveniment, quan els dius per telèfon que els convoques a una reunió pel repartiment de papers per una obra de teatre que vull fer, es posen contents per dues coses, perquè sortiran a l’obra de teatre i, principalment, perquè comptes amb ells, els tens confiança de que ho faran bé i que formaran part d’un esdeveniment teatral el dia que es representi. Caldria veure les cares que fan quan entren al local de reunió i ens trobem, ens saludem, parlem, etc. la cara de felicitat, de goig de saber que han estat triats per aquest esdeveniment. Veure aquestes cares m’ha donat sempre una gran satisfacció personal, les miro sempre molt atentament, són moments importants per a ells i per a mi, no se m’obliden, em queden gravades. Són conscients, igual que jo, que comencem una aventura, en l’estudi del paper, en assajar moltes vegades durament, que haurem de lluitar per treure el millor de nosaltres, però que el dia de la representació ens donarà una gran satisfacció per haver complert amb en el nostre treball.

Quan llegeixo una obra de teatre que m’agrada, la torno a llegir novament. Encara que la primera vegada mentalment ja vegi com ha de ser l’acció, els moviments dels actors, els tons en que s’han de dir certes frases que són importants dintre el context de l’argument. Si realment m’interessa, la llegeixo vàries vegades més. La segona vegada com que ja se de que va l’argument poso més atenció als personatges, i és quan començo a fer mentalment el repartiment dels papers principals de l’obra de teatre, ja que tal com jo els veig busco els actors que podran representar millor aquells personatges amb una garantia de com jo vull que siguin.

Normalment poc rectifico del que he pensat quan l’he llegit per primera vegada. La primera impressió normalment és la que sempre serà la vàlida per a mi, poques vegades he hagut de rectificar i, en tot cas, serà per combinar amb l’escenografia que finalment es porti a terme.

En les obres còmiques sempre procuro, si és possible, que algun paper que no té molta importància, ja sigui per la seva durada o per no tenir cap rellevància en el fil argumental, destaqui d’alguna manera, ja sigui en la forma de parlar, de dir les frases, de la composició del personatge, de la forma de caminar, etc. És important per una obra de teatre que, de quan en quan, hi hagi un trencament en el fil argumental, l’espectador ho agraeix, i com dic moltes vegades, els hem de despertar, no es bo que l’espectador s’adormi, l’hem de tenir sempre pendent del que passa a l’escenari. Tot això en una comèdia és possible.

En les obres de teatre que he dirigit, sempre he creat algun tipus de personatge que destaqui, per exemple el paper de babaua i curta que va fer la Gemma Mercader a “Catalans a la romana” (any 1999). Vaig fer que la seva forma de caminar i de parlar destaqués i representés un personatge curt de mires i bleda, el públic ja esperava que sortís per riure, la Gemma ho va fer molt bé i el públic s’ho va passar molt bé també.

El repartiment de papers d’una obra de teatre, sempre l’he portat molt directament, no he dit mai res a ningú de l’obra que faré, ni del repartiment que hi haurà. Tot aquest secretisme em bé de quan jo era jove i sabia que es faria el repartiment d’alguna obra, jo ja m’imaginava fent algun paper important, però quan es feia el repartiment no solament no em tocava el paper que volia o creia podia fer, sinó que o no sortia ho havia de fer papers petits que no tenien importància, i per tant m’ho passava molt malament, tenia una gran decepció. Per això mai dic, a excepció de que m’interessi algun actor o actriu, l’obra de teatre que faré, per no crear falses perspectives.

El que faig normalment, és citar un dia i a una hora, els actors que sortiran, una vegada reunits els donc l’obra de teatre amb el repartiment fet. No obstant això, últimament amb la facilitat que hi ha amb el correu electrònic m’alleugera la feina d’haver d’imprimir les obres de teatre.

No és gens fàcil acontentar a tothom. L’acte del repartiment d’una obra de teatre és molt delicat, a l’endemà tothom sap el que faràs. Els que surten de ben segur que estaran contents i els que no surten tindran una decepció. En aquest aspecte sempre hi han problemes personals, i els he tingut. He decepcinat a molta gent o s’han sentit ferits per no comptar amb ells. Ser que és un moment difícil i delicat, però jo sempre haig de tirar endavant amb el que jo crec ha de ser el repartiment de l’obra de teatre, que no vol dir, que agafi els actors que crec són els més bons, sinó els que jo crec són més adequats pels personatges de l’obra de teatre que vull fer, tal com els veig jo, equivocadament o no.

Si vols acontentar a tothom no pot ser, encara no s’ha inventat cap obra de teatre que hi hagi quantitat de papers principals, per tant uns poden sortir i altres no.

Un director de teatre no pot pensar amb això, ha de pensar amb l’obra de teatre que vol fer. Ha de tirar endavant encara que pel camí deixi gent descontenta perquè no surt en aquella obra de teatre. Ser que he deixat gent molesta o enfadada, però jo havia de tirar endavant, per sobre d’això hi ha el grup i per descomptat l’obra de teatre a representar.

El món del teatre és moltes vegades difícil i poc agraït, per les mateixes persones que el formen. Com en qualsevol associació, grup de persones o a la mateix lloc de treball, l’enveja i la gelosia pot estar sempre a flor de pell.

Francesc Fàbregas (5-4-2011)